~ LamorT

Tothom té por a morir, potser no tothom, però la majoria sí.

En realitat la por no és a morir un mateix sinó a que es mori la gent que t'estimes. Perquè al cap i a la fi un cop morts som això, morts.
Durant aquest últim any he vist com gent del meu entorn ha mort, i he pensat i reflexionat molt sobre tot això.
El que de debò m'entristeix és veure la tristor i la pena i el buit que queda en les persones que es queden.
I he pensat molt en la sort que he tingut de no ser una més a la llista de baixes. Alguns em diran que no he de pensar en aquestes coses, però és inevitable, qui no ho fa? Alguns també diran que és fatalista pensar així o dramàtic. Res més lluny del drama.
Si alguna cosa he après, és que s'ha de aprendre a viure sense por. I de por en sé bastant, em podeu creure. Viure sense preocupar-se de tonteries, de coses que poden passar i que encara no han passat, ni tan sols saps si passaran.

Diuen també que has de perdonar. Si, però el més important és perdonar-se un mateix. El que compta és estar en pau amb un mateix.
No forçar les coses. Si no sents les coses, no les facis. No estiguis al costat de persones amb qui no vols estar, que no t'aporten res, només pel fet que és "correcte". Jo ho esitc fent. Jo vull decidir qui està al meu camí i qui no.

Jo no vull tenir més por a morir. Ja ho he tocat de molt a prop, i sé que no he de tenir por a morir perquè un cop morts no patim. I jo no vull que ningú pateixi, jo vull que tothom somrigui, i recordi lo corcó que podia arribar a ser amb un somriure.
Fa poc vaig celebrar el meu primer any, hi ha qui diu que de vida, mmmm vull buscar una altra manera de dir-ho perquè no m'acaba de convèncer, però en definitiva és això. I ho penso celebrar cada any. Celebraré que estic on vull estar, amb les persones amb qui vull estar, fent lo que vull.
I espero veure que les persones que estan patint per la pèrdua d'algú, poc a poc vagin recuperant el somriure i celebrant també el temps que van compartir i lo bo que va ser.

Que no haguem de lamentar no haver aprofitat el temps, celebrem el temps que gaudit.
Les coses crec que passen per un motiu. No és tot atzar. Tot és aprenentatge, i jo seré bona estudiant.
Després d'un any, faig balanç i malgrat tot lo passat i viscut, hi ha més coses positives que negatives, infinitament millors.

Somrieu :)
(no sabeu mai quan us faran una foto, i millor sortir amb bona cara!)