~ LamorT
Tothom té por a morir, potser no tothom, però la majoria sí. En realitat la por no és a morir un mateix sinó a que es mori la gent que t'estimes. Perquè al cap i a la fi un cop morts som això, morts. Durant aquest últim any he vist com gent del meu entorn ha mort, i he pensat i reflexionat molt sobre tot això. El que de debò m'entristeix és veure la tristor i la pena i el buit que queda en les persones que es queden. I he pensat molt en la sort que he tingut de no ser una més a la llista de baixes. Alguns em diran que no he de pensar en aquestes coses, però és inevitable, qui no ho fa? Alguns també diran que és fatalista pensar així o dramàtic. Res més lluny del drama. Si alguna cosa he après, és que s'ha de aprendre a viure sense por. I de por en sé bastant, em podeu creure. Viure sense preocupar-se de tonteries, de coses que poden passar i que encara no han passat, ni tan sols saps si passaran. Diuen també que has de perdonar. Si, però el més important és perdonar-se...