el monstre de la nutella

Com m'afecta a mi el confinament. Ja sabeu que fa una mica més d'un any vaig tenir un Accident Vascular Cerebral (AVC) o Ictus. Tinc una lesió a la part esquerra del cervell que sobretot m'ha deixat seqüeles a la part del llenguatge. Tinc afàsia, que és una afectació de produir i o comprendre el llenguatge. Fa un any vaig perdre tota la capacitat de produir-lo verbalment i escrit. Amb rehabilitació i molt esforç l'he anat recuprant durant tot aquest any i pico. També al principi vaig tenir seqüeles fisíques, que vaig recuperar bastant ràpid, tot i que tenia torpesa i no ha tornat a ser normal del tot. Un AVC té moltes conseqüències. Hi ha canvis emocionals, tens canvis d'humor repentins i sobtats sense motius. L'estabilitat emocional és super important, és vital tenir suport de la gent més propera a tu i tenir el cap centrat (algo que sempre m'ha costat!). L'ajuda dels que estan amb tu al teu costat és bàsica. Tots els metges, que no són pocs, m...

Tothom té por a morir, potser no tothom, però la majoria sí. En realitat la por no és a morir un mateix sinó a que es mori la gent que t'estimes. Perquè al cap i a la fi un cop morts som això, morts. Durant aquest últim any he vist com gent del meu entorn ha mort, i he pensat i reflexionat molt sobre tot això. El que de debò m'entristeix és veure la tristor i la pena i el buit que queda en les persones que es queden. I he pensat molt en la sort que he tingut de no ser una més a la llista de baixes. Alguns em diran que no he de pensar en aquestes coses, però és inevitable, qui no ho fa? Alguns també diran que és fatalista pensar així o dramàtic. Res més lluny del drama. Si alguna cosa he après, és que s'ha de aprendre a viure sense por. I de por en sé bastant, em podeu creure. Viure sense preocupar-se de tonteries, de coses que poden passar i que encara no han passat, ni tan sols saps si passaran. Diuen també que has de perdonar. Si, però el més important és perdonar-se...