el monstre de la nutella

Avui t'ho dedico a tu. Tu ja saps qui ets. Ets la persona més màgica que conec. Fa ja uns quants anys que ens coneixem i sempre has sigut especial. I avui m'he adonat que a part d'especial ets màgic... perquè avui, has tornat a fer màgia! Avui no veia colors quan mirava més enllà de demà, feia ja masses dies que no era capaç de dibuixar un somriure i no trobava ni il·lusió ni motivació per enlloc. I no em preguntis per què però t'he escrit. I un altre cop ho has aconseguit. M'has fet veure que hi ha colors, que jo sóc de colors, que puc somriure i que sempre hi ha a qui li agradarà el meu somriure! Que qui no et valora no es mereix ni un minut del teu temps. Feia molt temps que no parlàvem i si d'alguna cosa m'arrepenteixo és de no haver-ho fet abans. Però potser el moment era ara i avui. Has aconseguit tantes coses amb tan poca estona! I com ja t'he dit no sé demà estaré millor o pitjor, el que si sé és que ara veig les coses des d...

Què és la por? Aquest cap de setmana he participat a la meva primera cursa cicloturista. Era un repte enorme per mi. Molts km, molt desnivell, molta gent, molta pressió, i podria fer la llista encara més llarga. Vaig tenir molts dubtes des del dia que m'hi vaig inscriure. Però al final la vaig fer. El plantejament era senzill: et fa por no fer-ho bé, no acabar, fracassar? Si. Però què era pitjor, provar-ho i no aconseguir-ho o quedar-te amb el dubte de que podria haver anat bé? La por és un estat que amb certa mesura ens va bé, ens fa ser prudents, en fa no arriscar-nos en situacions que ens posen en perill, ens accelera el pols, ...  Però una por excessiva ens bloqueja, ens reprimeix, fa que no visquem, ens impedeix ser feliços. Per por molts estaríem encara vivint a casa els pares, no hauríem après a anar en bici, no ens aparellaríem mai perquè ens fa por que ens deixin! No sortiríem a la muntanya de nit... No aprendríem a esquiar, la gent no es casaria ni tind...