P•O•R



Què és la por?

Aquest cap de setmana he participat a la meva primera cursa cicloturista. Era un repte enorme per mi. Molts km, molt desnivell, molta gent, molta pressió, i podria fer la llista encara més llarga. Vaig tenir molts dubtes des del dia que m'hi vaig inscriure. Però al final la vaig fer. El plantejament era senzill: et fa por no fer-ho bé, no acabar, fracassar? Si. Però què era pitjor, provar-ho i no aconseguir-ho o quedar-te amb el dubte de que podria haver anat bé?

La por és un estat que amb certa mesura ens va bé, ens fa ser prudents, en fa no arriscar-nos en situacions que ens posen en perill, ens accelera el pols, ... 
Però una por excessiva ens bloqueja, ens reprimeix, fa que no visquem, ens impedeix ser feliços.
Per por molts estaríem encara vivint a casa els pares, no hauríem après a anar en bici, no ens aparellaríem mai perquè ens fa por que ens deixin! No sortiríem a la muntanya de nit... No aprendríem a esquiar, la gent no es casaria ni tindria fills, etc etc etc.
La por no ens deixa ser feliços!

Ens fa por equivocar-nos?? No podem ser perfectes!! I equivocar-nos ens permet rectificar. Prendre una decisió avui no vol dir que no la pugui canviar demà. Encara que penso que les decisions d'avui no tenen perquè estar equivocades. Les circumstàncies evolucionen i canvien.

Per tant... De què ens serveix tenir por? Per amargar-nos.
Si no ho intentes sempre et quedaràs amb el dubte.

La cursa al final va ser un èxit. He superat un repte enorme i estic orgullosa del meu cap que no va fallar en cap moment. 



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CoroNaConFinAmeNt

Imatge
Com m'afecta a mi el confinament. Ja sabeu que fa una mica més d'un any vaig tenir un Accident Vascular Cerebral (AVC) o Ictus. Tinc una lesió a la part esquerra del cervell que sobretot m'ha deixat seqüeles a la part del llenguatge. Tinc afàsia, que és una afectació de produir i o comprendre el llenguatge. Fa un any vaig perdre tota la capacitat de produir-lo verbalment i escrit. Amb rehabilitació i molt esforç l'he anat recuprant durant tot aquest any i pico. També al principi vaig tenir seqüeles fisíques, que vaig recuperar bastant ràpid, tot i que tenia torpesa i no ha tornat a ser normal del tot. Un AVC té moltes conseqüències. Hi ha canvis emocionals, tens canvis d'humor repentins i sobtats sense motius. L'estabilitat emocional és super important, és vital tenir suport de la gent més propera a tu i tenir el cap centrat (algo que sempre m'ha costat!). L'ajuda dels que estan amb tu al teu costat és bàsica. Tots els metges, que no són pocs, m...
Més informació

~LiPtuS~

Imatge
No estic estancada però he arribat a un punt que no avanço tan ràpid com voldria. També em costa expressar el que sento o fer entendre les meves sensacions o els meus sentiments. Em costa controlar la manera com dic les coses i no les expresso com vull. No sé canalitzar lo que sento encara que sigui bo o dolent. Encara dia dies que sento ràbia, o frustració. Aparentment tothom em veu bé, però ni molt menys estic al 90%, ni m'hi acosto. Jo diria que estic en un 65% i mirant-ho del cantó positiu. Sovint la frase que escolto més és la de "dóna gràcies  perquè podries estar pitjor". I ja les dono ja, lo que la gent molts cops no entén que per molt que jo estigui millor que molts altres tampoc em vull quedar a on estic. Vull estar millor. I no és normal voler estar millor? A cas és egoïsta? El moment en el que estic no és còmode. Ja sé que no arribaré al cent per cent, tan debò si! Però vull arribar a un punt que em senti còmode. Ara encara que sembli que no, encar...
Més informació

nO sÓc ValeNtA

Imatge
No, no ho sóc. Hi ha dies que costa més assimilar les coses. En general puc dir que estic bé anímicament, però no puc negar que a vegades és una mica difícil. Sóc una muntanya de sentiments. El pitjor és la por. Fins ara m'havia refugiat a la comoditat de estar acompanyada, però les coses s'acaben. Un dia has de fer un pas més, i no dic que l'hagi fet per voluntat pròpia, la qüestió és que el vaig haver de fer. Les nits són llargues. Tot lo que noto durant la nit es multiplica per mil. El formigueig, el mal de cap, el cansament, etc. A vegades crec que només penso que sento totes aquestes coses. I sé que no faig les coses bé. No reacciono bé amb la gent que m'importa i que m'està ajudant. Sé que per ells no és fàcil tampoc. I també sé que a vegades tampoc fan bé les coses. No naixem ensenyats. No sóc valenta. Només sóc una supervivent de les circumstàncies. Em limito a aprendre, a ser tossuda i exigir-me fer-ho millor cada dia. Fa 77 dies que vaig perdr...
Més informació