mÀgia



Sempre penso que estem rodejats de senyals. A mi fa dies que em persegueix la lletra A. No tinc ni idea per què però he decidit fer-li cas i fixar-me més ens les A que em rodegen.
Si vaig enrere, exactament 58 dies, algú em va parlar d'un llibre. Em va semblar interessant, el vaig buscar, me'l vaig descarregar i ja no li vaig fer més cas. Inclús diria que me'n vaig oblidar.
Fa pocs dies, un d'aquells en que el mal de cap podia amb mi i el sol va contribuir a que m'explotés vaig decidir no anar més en contra de l'enemic, me'n vaig anar a veure la posta de sol i a veure si s'enduia també el meu mal de cap quan s'amagués darrera l'horitzó. I quan vaig ser capaç de mirar més enllà, allà estava, havia mirat al mateix lloc milers de vegades, però no "l'havia vist" mai d'aquesta manera: una A gegant enmig de la muntanya.



Què m'estava dient..?
La primera A que em va venir al cap va ser Alaska. És el viatge de la meva vida, influenciat segurament per sèries que m'han marcat, però el seguida descarto aquesta opció, encara no tinc els diners per poder-hi anar!
Després d'Alaska vénen els Alps, objectiu més assequible. Segueixo pensant... Abandonar. Si. Abandonar la tasca d'estar intentant ajudar a algú que no es deixa. Llençar la tovallola, però jo no sóc així. Tot i que la idea d'abandonar em va rondar tot el dia el cap, d'aquí la migranya torturadora, al final la idea d'Abandonar NO és una opció.,
Segueixo buscant A.. Amor, Amistat, Alegria, sempre Amunt, la primera lletra de l'abecedari, un nou principi?
El sol es pon i jo marxo cap a casa amb les meves A.
Passen dos dies i torna a aparèixer una altra A. Porto anys passant pel davant i mai m'hi havia fixat!!
Què m'estan intentant dir!?



Entro a casa i miro el facebook, algú ha penjat una entrevista on el titular em sembla interessant. Començo a llegir i allà estava! Entrevista a l'autor de "Ser feliç a Alaska",  el llibre que em van recomanar fa 58 dies i que me n'havia oblidat totalment! aquí estava la meva A!
Era el moment de començar a llegir!


Aquestes són les coses que em fan creure en la mÀgia. Les coses no són perquè si, tenen un motiu, una raó de ser. Poden ser tocs d'atenció, missatges, coses que algú t'està intentant fer arribar.
La mÀgia està en les petites coses i en les més grans. Hi han llocs màgics, racons màgics, persones màgiques, caps de setmana màgics, parelles que creen màgia quan estan juntes. I amb això és amb el que em quedo, amb la mÀgia que m'envolta i que m'arrenca somriures.
Seguiré fent el que cregui que he de fer, si fas el que sents no t'hauràs de lamentar de no haver-ho intentat.
Seguiré buscant aquesta mÀgia en totes les coses que faci, objectius que em proposi, persones amb qui em creui o les que tinc al costat. Si no hi ha mÀgia en tot el que fas val la pena?





Enllaç a l'entrevista de Rafael Santandreu
http://www.elnacional.cat/ca/societat/rafael-santandreu_145329_102.html?FB

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CoroNaConFinAmeNt

Imatge
Com m'afecta a mi el confinament. Ja sabeu que fa una mica més d'un any vaig tenir un Accident Vascular Cerebral (AVC) o Ictus. Tinc una lesió a la part esquerra del cervell que sobretot m'ha deixat seqüeles a la part del llenguatge. Tinc afàsia, que és una afectació de produir i o comprendre el llenguatge. Fa un any vaig perdre tota la capacitat de produir-lo verbalment i escrit. Amb rehabilitació i molt esforç l'he anat recuprant durant tot aquest any i pico. També al principi vaig tenir seqüeles fisíques, que vaig recuperar bastant ràpid, tot i que tenia torpesa i no ha tornat a ser normal del tot. Un AVC té moltes conseqüències. Hi ha canvis emocionals, tens canvis d'humor repentins i sobtats sense motius. L'estabilitat emocional és super important, és vital tenir suport de la gent més propera a tu i tenir el cap centrat (algo que sempre m'ha costat!). L'ajuda dels que estan amb tu al teu costat és bàsica. Tots els metges, que no són pocs, m...
Més informació

~LiPtuS~

Imatge
No estic estancada però he arribat a un punt que no avanço tan ràpid com voldria. També em costa expressar el que sento o fer entendre les meves sensacions o els meus sentiments. Em costa controlar la manera com dic les coses i no les expresso com vull. No sé canalitzar lo que sento encara que sigui bo o dolent. Encara dia dies que sento ràbia, o frustració. Aparentment tothom em veu bé, però ni molt menys estic al 90%, ni m'hi acosto. Jo diria que estic en un 65% i mirant-ho del cantó positiu. Sovint la frase que escolto més és la de "dóna gràcies  perquè podries estar pitjor". I ja les dono ja, lo que la gent molts cops no entén que per molt que jo estigui millor que molts altres tampoc em vull quedar a on estic. Vull estar millor. I no és normal voler estar millor? A cas és egoïsta? El moment en el que estic no és còmode. Ja sé que no arribaré al cent per cent, tan debò si! Però vull arribar a un punt que em senti còmode. Ara encara que sembli que no, encar...
Més informació

nO sÓc ValeNtA

Imatge
No, no ho sóc. Hi ha dies que costa més assimilar les coses. En general puc dir que estic bé anímicament, però no puc negar que a vegades és una mica difícil. Sóc una muntanya de sentiments. El pitjor és la por. Fins ara m'havia refugiat a la comoditat de estar acompanyada, però les coses s'acaben. Un dia has de fer un pas més, i no dic que l'hagi fet per voluntat pròpia, la qüestió és que el vaig haver de fer. Les nits són llargues. Tot lo que noto durant la nit es multiplica per mil. El formigueig, el mal de cap, el cansament, etc. A vegades crec que només penso que sento totes aquestes coses. I sé que no faig les coses bé. No reacciono bé amb la gent que m'importa i que m'està ajudant. Sé que per ells no és fàcil tampoc. I també sé que a vegades tampoc fan bé les coses. No naixem ensenyats. No sóc valenta. Només sóc una supervivent de les circumstàncies. Em limito a aprendre, a ser tossuda i exigir-me fer-ho millor cada dia. Fa 77 dies que vaig perdr...
Més informació