VW tour 2009


Aquí comença el meu primer viatge. De fet no és el primer, ja n'he fet uns quants, però és el primer que faig com a conductora.
I tot comença sempre igual, "dani, hem de fer algo, portem tot l'estiu aquí sense moure'ns... marxen a algun lloc però ja!"
"Si si, nem on sigui."
"Marxem dilluns i anem a veure al xai a espui? - Va si, ens quedem un dia amb el xai"
I axí comença l'aventura, amb 3 kg de chuches, grans dosis de cocacola i un dipòsit ple de benzina que no sabem finsa a on ens portarà..... sort? vielha? potser ens deixa ja fora de catalunya? no sabem quanta sed tindrà la nostra companya.







Passejant pel pallars i la vall fosca intentem convèncer al jordi perquè també vingui amb natres. Donde caben 2 caben 3. El volem segrestar, però crec que no caldrà..... és un tio fàcil de convèncer. Ja el tenim a l'equip!








I no ens oblidem del membre més vell de l'expedició, el bruc, que més que disfrutar pobre sembla que pensi.... "a mi ningú m'ha preguntat si vull venir, a mi m'heu ficat aquí dins i au, i si jo no volia venir què? amb lo be que estava jo a casa prenent el solet..... ja us val!" Però ja se sap, els vells sempre es queixen, o sigui que passa cap a la furgo i nem!





I aquest és l'aspecte que tenim... és hora d'anar a dormir... shhhht! Som el centre d'atenció... per què deu ser?

















Encara no plou?






I tan si plou...........






I el tour està arribant al fina... la furgo se'ns posa malalta per moments i és hora de tornar abans que ens quedem sense frens...



Fem una volta! Aprofitem que ara sembla que no plou... ufff si el proxim dia haurem d'anar amb barca i neopreno!

















I aquí s'acaba el vw tour 2009. Tindrem el vw tour 2010?

Comentaris

  1. Fino19 de novembre del 2009, a les 1:03

    Felicitats pel monstre de la nutella! Les fotos són genials!

    A mi també m agradaria ser gat i ser feliç amb tan poca cosa... No em cansaria mai de fer rau rau...

    ResponElimina
  2. VanMark3 de febrer del 2010, a les 16:11

    Doncs, segur que tots plegats esperem el VW tour 2010!!!!!!!!
    http://lalola-vanmark.blogspot.com/

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CoroNaConFinAmeNt

Imatge
Com m'afecta a mi el confinament. Ja sabeu que fa una mica més d'un any vaig tenir un Accident Vascular Cerebral (AVC) o Ictus. Tinc una lesió a la part esquerra del cervell que sobretot m'ha deixat seqüeles a la part del llenguatge. Tinc afàsia, que és una afectació de produir i o comprendre el llenguatge. Fa un any vaig perdre tota la capacitat de produir-lo verbalment i escrit. Amb rehabilitació i molt esforç l'he anat recuprant durant tot aquest any i pico. També al principi vaig tenir seqüeles fisíques, que vaig recuperar bastant ràpid, tot i que tenia torpesa i no ha tornat a ser normal del tot. Un AVC té moltes conseqüències. Hi ha canvis emocionals, tens canvis d'humor repentins i sobtats sense motius. L'estabilitat emocional és super important, és vital tenir suport de la gent més propera a tu i tenir el cap centrat (algo que sempre m'ha costat!). L'ajuda dels que estan amb tu al teu costat és bàsica. Tots els metges, que no són pocs, m...
Més informació

~LiPtuS~

Imatge
No estic estancada però he arribat a un punt que no avanço tan ràpid com voldria. També em costa expressar el que sento o fer entendre les meves sensacions o els meus sentiments. Em costa controlar la manera com dic les coses i no les expresso com vull. No sé canalitzar lo que sento encara que sigui bo o dolent. Encara dia dies que sento ràbia, o frustració. Aparentment tothom em veu bé, però ni molt menys estic al 90%, ni m'hi acosto. Jo diria que estic en un 65% i mirant-ho del cantó positiu. Sovint la frase que escolto més és la de "dóna gràcies  perquè podries estar pitjor". I ja les dono ja, lo que la gent molts cops no entén que per molt que jo estigui millor que molts altres tampoc em vull quedar a on estic. Vull estar millor. I no és normal voler estar millor? A cas és egoïsta? El moment en el que estic no és còmode. Ja sé que no arribaré al cent per cent, tan debò si! Però vull arribar a un punt que em senti còmode. Ara encara que sembli que no, encar...
Més informació

nO sÓc ValeNtA

Imatge
No, no ho sóc. Hi ha dies que costa més assimilar les coses. En general puc dir que estic bé anímicament, però no puc negar que a vegades és una mica difícil. Sóc una muntanya de sentiments. El pitjor és la por. Fins ara m'havia refugiat a la comoditat de estar acompanyada, però les coses s'acaben. Un dia has de fer un pas més, i no dic que l'hagi fet per voluntat pròpia, la qüestió és que el vaig haver de fer. Les nits són llargues. Tot lo que noto durant la nit es multiplica per mil. El formigueig, el mal de cap, el cansament, etc. A vegades crec que només penso que sento totes aquestes coses. I sé que no faig les coses bé. No reacciono bé amb la gent que m'importa i que m'està ajudant. Sé que per ells no és fàcil tampoc. I també sé que a vegades tampoc fan bé les coses. No naixem ensenyats. No sóc valenta. Només sóc una supervivent de les circumstàncies. Em limito a aprendre, a ser tossuda i exigir-me fer-ho millor cada dia. Fa 77 dies que vaig perdr...
Més informació