el monstre de la nutella

  Què és el temps? És una pregunta típica amb infinitat de respostes tòpiques. Avui no veig les coses amb la millor perspectiva (i menys quan és el segon cop que ho torno a escriure perquè se m'ha esborrat tot). Però no desisteixo i torno a començar. Dic que no veig les coses amb la millor perspectiva perquè em sento atrapada com un hamster en una roda girant i girant sense trobar la sortida. Perdem el temps pre-ocupats amb tonteries que no ens porten enlloc, en coses que fisns que no passin és absurd dedicar-hi temps i espai al cap. Ens pre-ocupem excessivament del futur i això fa que ens oblidem de V I U R E * A V U I. Quanta gent es para a pensar que realment si demà no hi som de què haurà servit dedicar el nostre AVUI en pensar en DEMÀ. Hauríem de dedicar el temps a ser feliços i deixar de donar voltes a coses que ja arribaran. Estic cansada de tobar boicots a la felicitat a cada cantonada. De la gent que jutja en contes de ocupar-se de lo seu. De les opi...

Porto massa temps escoltant opinions de la gent. Dient la seva opinió com si fos la correcta. Escoltant com jutgen les meves accions, jutjant si estic fent lo "correcte" escrivint el que penso. ••• Qui té prou poder per decidir què és Correcte o Incorrecte? ••• Qui es creu amb tant poder per poder decidir si les meves accions són Correctes o Incorrectes? Des de quan expressar-se es pot considerar Correcte o Incorrecte? Jutjar és molt fàcil, opinar és molt fàcil, però expressar-se No. Des del meu punt de vista el que per mi és vàlid per un altre no ho serà, i a la inversa. Però si per a tu és vàlid, endevant!! Segueix els teus instints i no renunciis, sigues coherent i escolta't a tu mateix, que és amb qui realment has de conviure cada dia. Però no jutgem els actes o decisions dels altres. Cada dia que passa em reprimeixo més de dir o expressar, d'explicar el meu punt de vista o com veig les coses. El que per mi és "correcte" o "normal...

Sempre penso que estem rodejats de senyals. A mi fa dies que em persegueix la lletra A. No tinc ni idea per què però he decidit fer-li cas i fixar-me més ens les A que em rodegen. Si vaig enrere, exactament 58 dies, algú em va parlar d'un llibre. Em va semblar interessant, el vaig buscar, me'l vaig descarregar i ja no li vaig fer més cas. Inclús diria que me'n vaig oblidar. Fa pocs dies, un d'aquells en que el mal de cap podia amb mi i el sol va contribuir a que m'explotés vaig decidir no anar més en contra de l'enemic, me'n vaig anar a veure la posta de sol i a veure si s'enduia també el meu mal de cap quan s'amagués darrera l'horitzó. I quan vaig ser capaç de mirar més enllà, allà estava, havia mirat al mateix lloc milers de vegades, però no "l'havia vist" mai d'aquesta manera: una A gegant enmig de la muntanya. Què m'estava dient..? La primera A que em va venir al cap va ser Alaska. És el viatge de la meva vi...

Si he de definir amb una paraula com sóc ara mateix, aquesta és caos . Ja fa mesos que es veien venir canvis, però sempre és més fàcil ignorar les evidències i mirar cap a una altra banda. I al final tan ignorar la realitat arriba una mà gegant i et fot una colleja. Ara toquen temps de canvis, de reinventar-se, de buscar-se i trobar-se, de tornar a ser jo, acceptar-me i canviar, si, hi ha moltes coses a canviar. Quan arriba aquesta mà gegant a fotre't la colleja el primer que penses és "per què jo?" "en serio m'ho mereixo?" i un llarg etcètera de preguntes per l'estil. Ara, després de molts dies, t'ho mires amb més distància i fredament i penses que és el que havia de ser. Quan deixes de ser TU alguna cosa ha de passar per aturar aquesta degradació, MAI has de deixar de ser tu, i ara és quan m'adono de que al final tot això ha sigut un toc d'atenció perquè torni a buscar el meu jo i el porti altre cop cap aquí. Però com he dit al ...

Queden 13 dies per marxar a fer el camino. El fem en 13 dies i és l'any 2013. No pot anar gens malament!! Ja tot comença a tenir cara i ulls. Estan revisades totes les etapes i marcats els albergs possibles o dormir, reservat l'hostal o dormir dignament a santiago (decisió difícil!) i fetes algunes compres pendents. Ja cada cop queda menys! Ara si que no hi ha volta enrera, a pedalar!

Quin estrès això de preparar una ruta. Logística! (no és cap secret que amb la logística a vegades la cago!) En breu marxem a fer el Camino de Santiago i en realitat no dura els 13 dies que marxem..... crec que ja porto dos mesos fent-lo! Busca alforges, DECIDEIX què portar, què necessites, proba de ficar-ho tot a dins, DECIDEIX que no pots portar perquè no hi cap..... DECISIONS i més DECISIONS!! Com hi anem? Des d'on sortim? Merda des d'aquí no que a l'octubre arribar fins allà és una odissea... Lloguem cotxe? Quants som? Autobús? Tren? Podem portar sense problemes les bicis? Llegeix pàgines oficials de busos i trens, foros amunt i foros avall.... Números i més números.... 12hs de tornada...seeeeee DECIDIT: Tren! Un dia, el dia abans, el dia després, compara preus, hores, combina horaris i trens i busos, i DECIDEIX definitivament quin dia sortim. Fet! Quan tornem?? Nooooo.... au, calcula km, calcula lo petarda que sóc damunt de la bici, quants dies estem?...

canvis, canvis i més canvis tot això és tot el que ha passat en un any. Els canvis són bons? m'agrada pensar que si Un estiu estressant......... moltes postes de sol, molta feina i poc temps. Temps molt ben aprofitat. Amics nous i nous companys d'aventures i desventures, moltes "rises" i moments difícils d'oblidar