el monstre de la nutella

Sempre penso que estem rodejats de senyals. A mi fa dies que em persegueix la lletra A. No tinc ni idea per què però he decidit fer-li cas i fixar-me més ens les A que em rodegen. Si vaig enrere, exactament 58 dies, algú em va parlar d'un llibre. Em va semblar interessant, el vaig buscar, me'l vaig descarregar i ja no li vaig fer més cas. Inclús diria que me'n vaig oblidar. Fa pocs dies, un d'aquells en que el mal de cap podia amb mi i el sol va contribuir a que m'explotés vaig decidir no anar més en contra de l'enemic, me'n vaig anar a veure la posta de sol i a veure si s'enduia també el meu mal de cap quan s'amagués darrera l'horitzó. I quan vaig ser capaç de mirar més enllà, allà estava, havia mirat al mateix lloc milers de vegades, però no "l'havia vist" mai d'aquesta manera: una A gegant enmig de la muntanya. Què m'estava dient..? La primera A que em va venir al cap va ser Alaska. És el viatge de la meva vi...

Si he de definir amb una paraula com sóc ara mateix, aquesta és caos . Ja fa mesos que es veien venir canvis, però sempre és més fàcil ignorar les evidències i mirar cap a una altra banda. I al final tan ignorar la realitat arriba una mà gegant i et fot una colleja. Ara toquen temps de canvis, de reinventar-se, de buscar-se i trobar-se, de tornar a ser jo, acceptar-me i canviar, si, hi ha moltes coses a canviar. Quan arriba aquesta mà gegant a fotre't la colleja el primer que penses és "per què jo?" "en serio m'ho mereixo?" i un llarg etcètera de preguntes per l'estil. Ara, després de molts dies, t'ho mires amb més distància i fredament i penses que és el que havia de ser. Quan deixes de ser TU alguna cosa ha de passar per aturar aquesta degradació, MAI has de deixar de ser tu, i ara és quan m'adono de que al final tot això ha sigut un toc d'atenció perquè torni a buscar el meu jo i el porti altre cop cap aquí. Però com he dit al ...

Queden 13 dies per marxar a fer el camino. El fem en 13 dies i és l'any 2013. No pot anar gens malament!! Ja tot comença a tenir cara i ulls. Estan revisades totes les etapes i marcats els albergs possibles o dormir, reservat l'hostal o dormir dignament a santiago (decisió difícil!) i fetes algunes compres pendents. Ja cada cop queda menys! Ara si que no hi ha volta enrera, a pedalar!

Quin estrès això de preparar una ruta. Logística! (no és cap secret que amb la logística a vegades la cago!) En breu marxem a fer el Camino de Santiago i en realitat no dura els 13 dies que marxem..... crec que ja porto dos mesos fent-lo! Busca alforges, DECIDEIX què portar, què necessites, proba de ficar-ho tot a dins, DECIDEIX que no pots portar perquè no hi cap..... DECISIONS i més DECISIONS!! Com hi anem? Des d'on sortim? Merda des d'aquí no que a l'octubre arribar fins allà és una odissea... Lloguem cotxe? Quants som? Autobús? Tren? Podem portar sense problemes les bicis? Llegeix pàgines oficials de busos i trens, foros amunt i foros avall.... Números i més números.... 12hs de tornada...seeeeee DECIDIT: Tren! Un dia, el dia abans, el dia després, compara preus, hores, combina horaris i trens i busos, i DECIDEIX definitivament quin dia sortim. Fet! Quan tornem?? Nooooo.... au, calcula km, calcula lo petarda que sóc damunt de la bici, quants dies estem?...

canvis, canvis i més canvis tot això és tot el que ha passat en un any. Els canvis són bons? m'agrada pensar que si Un estiu estressant......... moltes postes de sol, molta feina i poc temps. Temps molt ben aprofitat. Amics nous i nous companys d'aventures i desventures, moltes "rises" i moments difícils d'oblidar

Tot comença buscant feina... i una veueta et diu per dins: Cel... aquest any has treballar! Llavors... t'aferres a la primera opció que trobes: Treballar al Niu de l'Àliga. De moment noms puc dir una cosa..... quin fart de caminar! Però val la pena..... 15 de maig del 2010 Comencem a pujar el bruc i jo.... xino xano, amb les raquetes i els esquís a l'esquena... i arribem al caminet dels isards... Oh my god! És possible que a 15 dies del juny ens trobem aquesta estampa??? Seguim seguim, que hem d'arribar a dalt... A partir d'aquí puc dir que ha vingut el millor any viscut fins ara, encara que..... res no és etern.

És la primera sortida que el col·lectiu ContraKantu fa fora de casa. Per començar... ens hem fet notar a Port del Compte... i la setmana que ve ens veiem a Boí-Taüll!!