el monstre de la nutella

Tot comença buscant feina... i una veueta et diu per dins: Cel... aquest any has treballar! Llavors... t'aferres a la primera opció que trobes: Treballar al Niu de l'Àliga. De moment noms puc dir una cosa..... quin fart de caminar! Però val la pena..... 15 de maig del 2010 Comencem a pujar el bruc i jo.... xino xano, amb les raquetes i els esquís a l'esquena... i arribem al caminet dels isards... Oh my god! És possible que a 15 dies del juny ens trobem aquesta estampa??? Seguim seguim, que hem d'arribar a dalt... A partir d'aquí puc dir que ha vingut el millor any viscut fins ara, encara que..... res no és etern.

És la primera sortida que el col·lectiu ContraKantu fa fora de casa. Per començar... ens hem fet notar a Port del Compte... i la setmana que ve ens veiem a Boí-Taüll!!

quina barreja de sensacions en una sola nit. a molta gent ahir li vaig dir que em feia vergonya estar allà, envoltada de tanta gent. em feia molta vergonya notar per un moment que la gent estava pendent de mi. a tothom que li vaig dir que vingués estava allà. tothom va venir i tothom va venir perquè els hi vaig demanar. no és molt gran això?? jo crec que si. m'heu fet sentir gran!! gràcies!!

El primer regal del meu cumple.... ideal

Aquí comença el meu primer viatge. De fet no és el primer, ja n'he fet uns quants, però és el primer que faig com a conductora. I tot comença sempre igual, "dani, hem de fer algo, portem tot l'estiu aquí sense moure'ns... marxen a algun lloc però ja!" "Si si, nem on sigui." "Marxem dilluns i anem a veure al xai a espui? - Va si, ens quedem un dia amb el xai" I axí comença l'aventura, amb 3 kg de chuches, grans dosis de cocacola i un dipòsit ple de benzina que no sabem finsa a on ens portarà..... sort? vielha? potser ens deixa ja fora de catalunya? no sabem quanta sed tindrà la nostra companya. Passejant pel pallars i la vall fosca intentem convèncer al jordi perquè també vingui amb natres. Donde caben 2 caben 3. El volem segrestar, però crec que no caldrà..... és un tio fàcil de convèncer. Ja el tenim a l'equip! I no ens oblidem del membre més vell de l'expedició, el bruc, que més que disfrutar pobre sembla que pensi.... "a mi ...

l'aliena... el membre més recent de la família... quantes coses ens esperen.......

miro el quinto i l'envejo. que bé que viu... porta tot el dia dormint a sobre de les meves cames i de tant en tant s'emporta unes quantes carícies i tot. si això no es viure bé... que algú m'ho expliqui.